Boundary and appropriation of communal lands. A case study about property practices and agrarian individualism in 19th century Catalonia.
Keywords:
Catalonia, Communal, Property, Enclosures, AmpurdánAbstract
The farmhouses are the agricultural production units that characterize the northeastern Catalonia regions, and their owners were the main protagonists of the land enclosure process in nineteenth-century. We show a privatization case with a prominent weight of hunting, which constitutes a concrete experience of appropriation and boundedness of communal spaces. This process, extensive over time, reveals the tensions between the will to usurpation and the defense of collective interests. The example, in its final stage, is part of property practices reflected through advertisements in the provincial bulletins (1851-1910), a documentation that shows the discursive efforts of some owners to preserve and exclude their properties from all types of uses. These practices turned on the ground into the placement of entry deprivation signs and private sworn guards patrolling and pursuing practices considered contrary to property.
References
ALLEN, R. C., 1992. Enclosure and the yeomen. Oxford: Clarendon Press. 376 p.
ANÓNIMO (un oficial del Ejército Español), 1858. La Guardia civil. Historia de esta institución y de todas las que se han conocido en España con destino a la persecución de malhechores, desde los tiempos más remotos hasta nuestros días. Madrid: Imprenta y Litografía militar del Atlas, a cargo de D. Antonio Pérez Dubrull. 840 p.
ANÓNIMO, 1913. Manual de policía rural. Madrid: El Consultor de los Ayuntamientos y de los Juzgados Municipales, Madrid, Administración calles Don Pedro, núm. 1. 967 p.
ALVARADO, J., 2001. Béns i usos comunals a Agullana (segles XVII-XX). Annals de l’Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 34, pp. 249-268.
BADOSA, E., 1984. El cercamiento de tierras en Cataluña (1770-1820). Revista de Historia Económica, núm. 3, pp. 149-161.
BÉAUR, G, 2006. En un débat douteux. Les communaux, quels enjeux dans la France des XVIIIe–XIXe siècles, Revue d’Histoire Moderne et Contemporaine, núm 53, pp. 89-114.
BOSCH, M., CONGOST, R., y GIFRE, P., 1997. Los bandos. La lucha por el individualismo agrario en Cataluña: Primeras hipótesis (siglos XVII-XIX). Noticiario de Historia Agraria, núm. 13, pp. 65-88.
BOSCH, M., CONGOST, R., y GIFRE, P., 1999. Els bans. La lluita per l’individualisme agrari a Catalunya. Primeres hipòtesis (segles XVII-XIX). En R. CONGOST y Ll. TO, Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX). Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, UdG i Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 299-328.
BLOCH, M., 1930. La lutte pour l’individualisme agraire dans la France du XVIIIe siècle, Première partie: l'œuvre des pouvoirs d'ancien régime. Annales d’Histoire Économique et Sociale, núm. 7, pp. 329-383.
BLOCH, M., 1930. La lutte pour l'individualisme agraire dans la France du XVIIIe siècle. Deuxième partie: conflits et résultats. Troisième partie : la Révolution et le «Grand Œuvre de la propriété». Annales d’Histoire Économique et Sociale, núm. 8, pp. 511-556.
BLOCH, M., 1978 [1933]. La Historia Rural Francesa, Barcelona: Crítica. 551 p.
BRAKENSIEK, S., 1994. Agrarian Individualism in North-Western Germany, 1770-1870, German History, núm. 12, núm. 2, pp. 137-179.
BUDÓ, J., 1982. L'estricnina amenaça la fauna de Cantallops. El Punt Diari, 8 de juliol de 1982, núm. 1.046, p. 7.
CASADO DE OTAOLA, S, 2010. Naturaleza patria. Ciencia y sentimiento de la naturaleza en la España del regeneracionismo. Madrid: Marcial Pons. 379 p.
CLAVAGUERA, J., 1990. Un monestir medieval a l’Albera. Revista de Girona, núm. 138, pp. 39-43.
CONSTANS, Ll. G., 1953. San Bartolome de Bell-lloc. Certamen históricoliterario de la Biblioteca del Palacio de Perelada de 1953. Fons Biblioteca fons del Palau de Peralada (Secció H. Reg. 1290). Inédito.
CONGOST, R., 1983. Las listas de los mayores contribuyentes de 1875. Agricultura y sociedad, núm. 27, pp. 289-375.
CONGOST, R., 1990. Els propietaris i els altres. Vic: Eumo editorial. 312 p.
CONGOST, R., 2000. Els darrers senyors de Cervià de Ter. Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat (segles XVIII-XX). Girona: Associació d’Història Rural, Centre de Recerca d’Història Rural (UdG) i Documenta Universitària. 304 p.
CONGOST, R., 2002. Comunales sin historia. La Catalunya de los masos o los problemas de una historia sin comunales. En S. DE DIOS [et al.] (coord.), Historia de la propiedad en España. Bienes comunales, pasado y presente: II encuentro interdisciplinar, Salamanca, 31 de mayo-3 de junio de 2000. Madrid: Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España, Centro de Estudios Registrales, pp. 293-328.
CONGOST, R., 2007. Tierras, leyes, historia, Estudios sobre “la gran obra de la propiedad”. Barcelona: Crítica. 352 p.
CONGOST, R. (Ed.), 2008, Dels capbreus al registre de la propietat. Drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya (segles XIV-XX). Girona: Associació d’Història Rural de les comarques Gironines, Institut de Recerca Històrica, Documenta universitària. 390 p.
LANA, J.M., 2014. Esta especie de socialismo campesino… manso y tranquilo. Revista Mexicana de Sociología, Universidad Nacional Autónoma de México-Instituto de Investigaciones Sociales, México, núm. 76, pp. 167-197.
LÓPEZ GARRIDO, D., 1982. La Guardia Civil y los orígenes del Estado centralista. Barcelona: Crítica, 1982. 220 p.
LÓPEZ BARJA DE QUIROGA, J., RODRÍGUEZ RAMOS, L., y RUÍZ DE GORDEJUELA LÓPEZ, L., 1988. Códigos penales españoles. Recopilación y concordancias. Madrid: Akal. 1434 p.
MALLORQUÍ, E. (coord.), 2006. Toponímia, paisatge i cultura. Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història. Girona: Associació d’Història Rural de les comarques gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (UdG) i Documenta Universitària.
PELLICER, M., 2003. Els tancaments de terres a Catalunya: fonts per a l’estudi d’una revolució silenciosa: 1714-1783. Girona: Treball de recerca de doctorat, UdG.
PELLICER, M., 2007. Los cercamientos de tierras en Cataluña. Fuentes para el estudio de una ‘revolución silenciosa’ (1714-1785). En R. CONGOST y J.M. LANA, Campos cerrados, debates abiertos. Análisis histórico y propiedad de la tierra en Europa (siglos XVI-XIX), Universidad Pública de Navarra, pp. 249-292.
SALA, P., 1997. Conflictividad rural en el monte comunal gerundense: pueblos y mansos ante el Estado interventor en la segunda mitad del s. XIX. Noticiario de Historia Agraria, núm. 13, pp. 105-124.
SERRANO, Ll., 2005. El monestir medieval de Sant Bartomeu de Bell-lloc (Cantallops - Alt Empordà). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 38, Figueres, pp. 125-138.
SERRANO, Ll., 2010. 1808: mobilització, revolució i guerra. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 51 (III Congrés d’Història de Girona: Guerra i poder en terres de frontera, 1792-1823), Girona, pp. 445-463.
SERRANO, Ll. y MARQUÈS, S., 2011. Josep Gumbau Serra (1862-1921), propietari, professor i intel•lectual empordanès. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 42, pp. 297-328.
SERRANO, Ll., 2015. Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX. Girona: Tesis Doctoral, Universitat de Girona.
SERRANO, Ll., 2016. Tancar la terra. Pràctiques de propietat i dinàmiques socials (Catalunya, 1850-1910). Girona, Associació d’Història Rural, Centre de Recerca d’Història Rural (UdG) i Documenta Universitària. 324 p.
SERRANO, Ll., 2016b. Cantallops i els camins públics. Empordà, Setmanari de l'Alt Empordà, 13 de setembre, p. 16.
SERRANO, Ll., 2017. Caza y cerramientos de tierras en la Cataluña del siglo XIX. En M.F BARCOS, S. LANTERI y D. MARINO (dirs.), Tierra, agua y monte. Estudios sobre derechos de propiedad en América, Europa y África (siglos XIX y XX). Buenos Aires: Ed. Teseo, pp. 161-193.
TOLIVAR ALAS, L., 2008. Concurrencia de sanciones: una construcción inacabada. Documentación Administrativa, núm. 280-281, pp. 133-157.
THOMPSON, E. P., 2001 [1991]. Costumbres en común, Barcelona: Crítica. 608 p.
THOMPSON, E.P. 2010 [1975]. Los orígenes de la Ley Negra. Un episodio de la historia criminal inglesa, Buenos Aires, Siglo XXI. 414 p.
VILAR, P., 1966. Pastura i closa. Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. III, Barcelona: Edicions 62, pp. 245-253.
ANÓNIMO (un oficial del Ejército Español), 1858. La Guardia civil. Historia de esta institución y de todas las que se han conocido en España con destino a la persecución de malhechores, desde los tiempos más remotos hasta nuestros días. Madrid: Imprenta y Litografía militar del Atlas, a cargo de D. Antonio Pérez Dubrull. 840 p.
ANÓNIMO, 1913. Manual de policía rural. Madrid: El Consultor de los Ayuntamientos y de los Juzgados Municipales, Madrid, Administración calles Don Pedro, núm. 1. 967 p.
ALVARADO, J., 2001. Béns i usos comunals a Agullana (segles XVII-XX). Annals de l’Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 34, pp. 249-268.
BADOSA, E., 1984. El cercamiento de tierras en Cataluña (1770-1820). Revista de Historia Económica, núm. 3, pp. 149-161.
BÉAUR, G, 2006. En un débat douteux. Les communaux, quels enjeux dans la France des XVIIIe–XIXe siècles, Revue d’Histoire Moderne et Contemporaine, núm 53, pp. 89-114.
BOSCH, M., CONGOST, R., y GIFRE, P., 1997. Los bandos. La lucha por el individualismo agrario en Cataluña: Primeras hipótesis (siglos XVII-XIX). Noticiario de Historia Agraria, núm. 13, pp. 65-88.
BOSCH, M., CONGOST, R., y GIFRE, P., 1999. Els bans. La lluita per l’individualisme agrari a Catalunya. Primeres hipòtesis (segles XVII-XIX). En R. CONGOST y Ll. TO, Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX). Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, UdG i Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 299-328.
BLOCH, M., 1930. La lutte pour l’individualisme agraire dans la France du XVIIIe siècle, Première partie: l'œuvre des pouvoirs d'ancien régime. Annales d’Histoire Économique et Sociale, núm. 7, pp. 329-383.
BLOCH, M., 1930. La lutte pour l'individualisme agraire dans la France du XVIIIe siècle. Deuxième partie: conflits et résultats. Troisième partie : la Révolution et le «Grand Œuvre de la propriété». Annales d’Histoire Économique et Sociale, núm. 8, pp. 511-556.
BLOCH, M., 1978 [1933]. La Historia Rural Francesa, Barcelona: Crítica. 551 p.
BRAKENSIEK, S., 1994. Agrarian Individualism in North-Western Germany, 1770-1870, German History, núm. 12, núm. 2, pp. 137-179.
BUDÓ, J., 1982. L'estricnina amenaça la fauna de Cantallops. El Punt Diari, 8 de juliol de 1982, núm. 1.046, p. 7.
CASADO DE OTAOLA, S, 2010. Naturaleza patria. Ciencia y sentimiento de la naturaleza en la España del regeneracionismo. Madrid: Marcial Pons. 379 p.
CLAVAGUERA, J., 1990. Un monestir medieval a l’Albera. Revista de Girona, núm. 138, pp. 39-43.
CONSTANS, Ll. G., 1953. San Bartolome de Bell-lloc. Certamen históricoliterario de la Biblioteca del Palacio de Perelada de 1953. Fons Biblioteca fons del Palau de Peralada (Secció H. Reg. 1290). Inédito.
CONGOST, R., 1983. Las listas de los mayores contribuyentes de 1875. Agricultura y sociedad, núm. 27, pp. 289-375.
CONGOST, R., 1990. Els propietaris i els altres. Vic: Eumo editorial. 312 p.
CONGOST, R., 2000. Els darrers senyors de Cervià de Ter. Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat (segles XVIII-XX). Girona: Associació d’Història Rural, Centre de Recerca d’Història Rural (UdG) i Documenta Universitària. 304 p.
CONGOST, R., 2002. Comunales sin historia. La Catalunya de los masos o los problemas de una historia sin comunales. En S. DE DIOS [et al.] (coord.), Historia de la propiedad en España. Bienes comunales, pasado y presente: II encuentro interdisciplinar, Salamanca, 31 de mayo-3 de junio de 2000. Madrid: Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España, Centro de Estudios Registrales, pp. 293-328.
CONGOST, R., 2007. Tierras, leyes, historia, Estudios sobre “la gran obra de la propiedad”. Barcelona: Crítica. 352 p.
CONGOST, R. (Ed.), 2008, Dels capbreus al registre de la propietat. Drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya (segles XIV-XX). Girona: Associació d’Història Rural de les comarques Gironines, Institut de Recerca Històrica, Documenta universitària. 390 p.
LANA, J.M., 2014. Esta especie de socialismo campesino… manso y tranquilo. Revista Mexicana de Sociología, Universidad Nacional Autónoma de México-Instituto de Investigaciones Sociales, México, núm. 76, pp. 167-197.
LÓPEZ GARRIDO, D., 1982. La Guardia Civil y los orígenes del Estado centralista. Barcelona: Crítica, 1982. 220 p.
LÓPEZ BARJA DE QUIROGA, J., RODRÍGUEZ RAMOS, L., y RUÍZ DE GORDEJUELA LÓPEZ, L., 1988. Códigos penales españoles. Recopilación y concordancias. Madrid: Akal. 1434 p.
MALLORQUÍ, E. (coord.), 2006. Toponímia, paisatge i cultura. Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història. Girona: Associació d’Història Rural de les comarques gironines, Centre de Recerca d’Història Rural (UdG) i Documenta Universitària.
PELLICER, M., 2003. Els tancaments de terres a Catalunya: fonts per a l’estudi d’una revolució silenciosa: 1714-1783. Girona: Treball de recerca de doctorat, UdG.
PELLICER, M., 2007. Los cercamientos de tierras en Cataluña. Fuentes para el estudio de una ‘revolución silenciosa’ (1714-1785). En R. CONGOST y J.M. LANA, Campos cerrados, debates abiertos. Análisis histórico y propiedad de la tierra en Europa (siglos XVI-XIX), Universidad Pública de Navarra, pp. 249-292.
SALA, P., 1997. Conflictividad rural en el monte comunal gerundense: pueblos y mansos ante el Estado interventor en la segunda mitad del s. XIX. Noticiario de Historia Agraria, núm. 13, pp. 105-124.
SERRANO, Ll., 2005. El monestir medieval de Sant Bartomeu de Bell-lloc (Cantallops - Alt Empordà). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 38, Figueres, pp. 125-138.
SERRANO, Ll., 2010. 1808: mobilització, revolució i guerra. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 51 (III Congrés d’Història de Girona: Guerra i poder en terres de frontera, 1792-1823), Girona, pp. 445-463.
SERRANO, Ll. y MARQUÈS, S., 2011. Josep Gumbau Serra (1862-1921), propietari, professor i intel•lectual empordanès. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 42, pp. 297-328.
SERRANO, Ll., 2015. Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX. Girona: Tesis Doctoral, Universitat de Girona.
SERRANO, Ll., 2016. Tancar la terra. Pràctiques de propietat i dinàmiques socials (Catalunya, 1850-1910). Girona, Associació d’Història Rural, Centre de Recerca d’Història Rural (UdG) i Documenta Universitària. 324 p.
SERRANO, Ll., 2016b. Cantallops i els camins públics. Empordà, Setmanari de l'Alt Empordà, 13 de setembre, p. 16.
SERRANO, Ll., 2017. Caza y cerramientos de tierras en la Cataluña del siglo XIX. En M.F BARCOS, S. LANTERI y D. MARINO (dirs.), Tierra, agua y monte. Estudios sobre derechos de propiedad en América, Europa y África (siglos XIX y XX). Buenos Aires: Ed. Teseo, pp. 161-193.
TOLIVAR ALAS, L., 2008. Concurrencia de sanciones: una construcción inacabada. Documentación Administrativa, núm. 280-281, pp. 133-157.
THOMPSON, E. P., 2001 [1991]. Costumbres en común, Barcelona: Crítica. 608 p.
THOMPSON, E.P. 2010 [1975]. Los orígenes de la Ley Negra. Un episodio de la historia criminal inglesa, Buenos Aires, Siglo XXI. 414 p.
VILAR, P., 1966. Pastura i closa. Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. III, Barcelona: Edicions 62, pp. 245-253.
